Parlar per parlar

   Avui ha estat un bon dia, tenint en compte que he anat a visitar al "higienista bucodental" i que és dilluns!! Doncs, després d'un cap de setmana ensopida la sofà, és clar, avui les paraules sortien de la meva boca com fugides de la presó del silenci al que les havia sotmès. Sense auto-control han coreografiat l'esmortzar i després el dinar. Una paraula cridava a una altre i a un altre, els verbs buscaven sustantius i els sustantius adverbis i aquests tornaven a buscar un verb adient ... I així fins que el pit de pollastre made in HMAR ha fet la seva feina, i m'ha fet callar per poder empassar. Llavors s'ha sentit un: "pero tu has comido lengua hoy?" 

Gràcies, gràcies, gràcies!!
   Feia estona que sentia riure, un riure atrevit i sorollós, gairebé una rialla! I era conscient que les meves paraules no coreografiaven tant bé com per causar un efecte semblant! Gràcies companyes, que dic amigues!! Sort de vosaltres que sou simpàtiques només quan heu de ser-ho! Sort que m'aprecieu, que m'aguanteu i sort que tinc bon caràcter i que ben mirat, no estic segura de no haver-me menjat la llengua del "pollastre" del HMAR! Santa paciència noies :D

Talons au Genou!

   Octubre, no tinc tardes lliures: tesi, gimnàs, piano, gimnàs, foto. La cama està igual...els mateixos problemes de sempre a la feina, els mateixos bars, la mateixa gent...I en aquests moments és quan, tot i que penses que ets diferent a les altres, que no et cal maquillatge, no et planxes els cabells i sobretot que no somrius a qualsevol noi atractiu que se't creua pel carrer.... no, treus la DONA que tens a dins i te'n vas a comprar Unes Sabates...com faria la Samantha a "Sex in the City"...per regalar-te un "chute" d'autoestima! Típic, molt típic...

   El dia de Les Sabates vas a comprar sola. No necessites que ningú et digui, et miri o et faci sospitar errors en la tria...ni vols veure el fidel reflexe de TU als ulls d'un amic o amiga. Que va! I no, no pots ni vols comprar-te unes sabates del teu estil...avorrit!!! vols canviar alguna cosa... no t'has aixecat aquest matí ni has aguantat al teu jefe 9h per comprar-te unes sabates negres!! per déu! Avui t'has aixecat per canviar el ritme: necessites...comprar unes sabates noves i si són vermelles doncs millor!
Els centres comercials, pels estressats!...et deixes emportar per l'instint...aixó si, de Pg de Gràcia cap avall..si és possible, perquè avui, el dia "S", els diners no són un problema, superbàsic, pero demà, el dia "potser haguès estat millor comprar-me un abric que el que tinc té un forat i no m'enrrecodaba perquè el tenia a l'armari penjat desde l'hivern passat"...poden ser-ho, un problema, el problema! així que t'ho penses abans de comprar-te els botins "Vialis"....o no! -que com deia la Scarlatta O'Hara: "...ya lo pensaré mañana"
   I és clar, vaig disfrutar del dia S com una dona! i el vaig brodar (com la Beth) amb uns botins monissims i amb taló!

   Ja estem al Novembre, fa fred, que ja toca! I he estrenat el botins de "tiarra", per anar al labor. I si, estic estupenda, i faig sorollet ( tac, tac)  peró clar amb tanta autoestima se'm va oblidar pensar en el genoll, i en les obres del HMar i en que l'asfalt de BCN té més "brodadets" que el cobrellit de la iaia!!!!!! Sort que ha vingut el Papa i li he demanat que pregui pel meu genoll...que sino....

Finding Nemo

  I encara em pregunten: com portes el genoll? i després de 5 mesos, encara no sé que respondre...
M'han fet preguntes més dificils de repondre, segur...puc enrrecordar-me d'alguna: -perquè no has fet vaga? - perquè no tens parella?. bé, aquesta més que dificil, és cansina, tant o més que la del genoll!
   Des del més profund del meu ésser, com si d'un reflex és tractés, la resposta és BÉ! (i s'ha acabat!) però haig d'anar amb compte... Després de 5 mesos, potser la millor resposta seria PROU BÉ...Si. Que no cal fotre el rotllo de que encara tinc inflat el genoll, que no puc còrrer, que haig de canviar de posició la cama molt sovint, que haig de fer una rutina al gimnàs...aixó és només per uns cuants escollits! pobres...A la resta, que també és preocupen per mi, potser els hi hauria de dir que me'ls aprecio o no, igual, si no em pregunten. Tinc una memòria de peix (Doris a "buscando a Nemo")...crec que ja fa un mes que no parlo amb una de les meves millors amigues, i segurament quan hi parli, no ho farem del genoll..quin pal!!

   Així que ara em dedico, com la Doris, a nadar peró a la piscina. I no sé si trobaré en Nemo, perquè vaig sense ulleres...ni si m'enrrecordaré molt de temps... si l'aconsegueixo veure. Visc el moment com ella, esperant aixecar-me un dia sense recordar que un dia el genoll em va fer mal...
i buscant al Nemo! ja se m'habia oblidat!!!!

No n'hi ha prou amb el G-Dance...

   Per fi m'he atrevit a anar al GIMNÀS, en majúscules: Allà on van a parar els que fan culte al seu cos, com jo. Si, que jo ja el cuido i li faig culte donant-li el millor que trobo pel món. Tot i així em vaig sentir una mica incòmoda el meu "primer dia" allà a una sala plena de gent amb ipods, miralls, malles i tops!! Vaig preferir no revisar el meu vestuari als miralls, ja tenia prou amb la sensació de tractar al meu cos d'una manera un tant diferent...

   I vaig pujar a una bici plena de botonets: km, temps, intensitats...i calories, i quan vaig posar les mans al manillar veig un cor moníssim que batega, així com el meu a 95 pulsacions/min....no està mal, no? Vaig mirar al noi del costat perquè trobava que aixó era massa fàcil i em vaig atrevir a parlar-li per veure com podia afegir-hi dificultat...en tot cas es tractava de patir una mica per poder gaudir d'una coca-cola després!!!  No vaig obtenir respota, maleits ipods!!!..maleits Tops!!!! Vaig pendre nota i l'endemà vaig venir amb amb el meu...ipod rosa. I vaig apendre a fer servir la bici d'una manera "autodidacta", que ja tinc una edat...fins que les pulsacions em van arribar a 125. PROU!
   Havia de fer quadriceps, a una màquina molt divertida! Però allà no deixen res a la improvització, has de fer 3 series de 15, parar, mirar-te (en aquest cas les cames), revisar que estàs prou bona i continuar. En el cas que no estiguis prou bona, t'has de mirar igual, que si. Es lo que hay!
   I després a estirar els isquiotibials, que es veu que me'ls han escurçat. La noia de la sala em va portar una pilota enorme i em va dir que m'estires al terra i pressionès la pilota amb la cama, així reforçaria els "isquios" ...i la vergonya. Vamos, que a sobre havia de fer l'espectacle una estona. Per sort aprens ràpid que la gent a la sala de màquines no mira el teu maltractat cos, la teva cara vermella per l'esforç, la suor.... Estan amb l'ipod, revisant el resultat del seu patiment, contant calories. Quan em vaig estirar al terra amb la pilota, per sort o per desgràcia hi havia un "bestia parda" fent abdominals amb una altra pilota..PIM, PAM! Quina postura més difícil!! El meu esforç resultava ridícul al costat del seu...

   I Per fi la dutxa!! plena de iaies que venen de la piscina....ESTUPENDO!!!!

Continuarà....

M'agrada fer vacances!

   Torno a estar de vacances, si!!! No m'hi vull recrear, que sé que hi ha gent que pateix amb la felicitat aliena i no voldria ferir a ningú amb una descripció detallada del que implica no haber d'aixecar-te a les 6:45h del mati. Si bé, els que em coneixeu, sabeu que disfruto d'aquesta senzilla felicitat bastant sovint i que el rellotge no dirigeix la meva vida...per sort (meva) o per desgràcia (vostra)...
No sé com ho faré quan hagi de treballar 2 mesos seguits!!! I ja m'agrada la feina...no ho dic per dir. M'agrada!

   Peró també m'agrada esmotzar al balcó mentre el sol m'acarona i la gata se'm refrega per les cames. M'agrada ballar i cantar "Never forget you" de noisettes per activar-me, mentre recullo la taula. M'agrada fer un café amb la meva amiga, que està al paro, i compartir el pas de les hores amb ella, parlant de qualsevol cosa...ara que tenim temps...Si, m'agrada viure als que m'estimo més que qualsevol cosa.  I marxar a disfrutar de nous paisatges, gent...m'agrada conèixer altres mons i m'agrada més encara tornar al meu!!
   Per aixó, no necessito fer vacances, per aixó m'agrada fer vacances!

POC A POC, POC A POC

   Han passat 3 mesos desde la operació i ARA estic de vacances...ni rehab, ni microscopi, si, ara em toca platjeta! Sona bé oi? Però ja se sap, amb una cama i mitja atravessar la sorra per arribar a l'aigua i no semblar en Forrest té bastant de mèrit! Llavors entens el que un dia el Dr. et va dir: "estaràs recuperada als 6 mesos"... I el teu cervellet ja pot ser positiu, xutar-se d'optimisme, esborrar els darrers 3 mesos... al cap i a la fi: tens una cama i mitja! (La morfina podria ajudar però ha quedat clar que NO SE POT).

   Fins ara no em calia explicar-ho, era evident! anava coixa...ara, fent vida normal, el món és converteix en PARANYS!! Les onades a la platja piquen al teu genoll com l'Antonio Molina allà la mina, sortint de les dutxes sembles una de "las muñecas de famosa"...i algú té l'humor de comentar-t'ho!

    Baixar per les escales del tunel d'acces a la platja amb les xancletes mullades i trobar-te 10 nens amb flotadors i taules de surf venin-te de cara és...un acte de fe! Que tots els teus amics corrin per creuar el carrer  mentre el nino verd parpelleja et sembla una imprudència ...i una putada!! Perquè...tothom ha oblidat ja que tens una cama i mitja, i ara ets la lentorra que gairebé fa que perdem el metro, la que es queda a la mitjana de la diagonal...ets la mandrosa que no s'agenolla per recollir la "rebequita" que li ha caigut a la teva amiga, la que seu al metro quan la iaia s'aixeca. Aixó queda. Oblidem tan ràpid! Questió d'adaptació...suposo que a la edat de pedra ja m'hagués quedat enrere, perduda, i potser algú em buscaria al cap d'una estona, però jo encara seria ...a la mitjana de la diagonal!

Esos otros "locos bajitos"

   Aixó s'acaba...tot s'acaba, i sort!!!

   Casi em fa pena deixar els iaios, alguns més que d'altres...aixó si!! Peró n'hi ha que expliquen grans històries, que riuen de les iaies com el "cuñao" i ja t'arreglen qualsevol tarda, altres que si cal fan el salt mortal perquè no els hi prenguis el lloc a les paral.leles...els mateixos que cada dia et saluden i pensen: " conec les teves passes, els teus moviments, et guanyaré!, avui si! PODEMOS!!!!".
   N'hi ha que porten anys anant-hi!!!! Les que fan de IAIES en majúscula i porten berenar..., altres com l'Eleuterio, amb boina i bastó, que somriuen i fan feina...gairebé ni els sents...Després estan les que fan la migdiada a la llitera i les "Doris": Cada dia és nou per elles! El "cuñao" i la "Doris" son tot un espectacle...crec que s'agraden!!
   Estan les mandroses, la majoria, que la fan petar cada tarda, les de les xancles amb mitjons i les que et criden "nenaaaaaa"!
   Alguns em miren amb enveja perquè és la meva última setmana, altres es freguen les mans... per les paral.leles, i algú trobarà a faltar, com jo, la xerradeta de 10 minuts al magneto...

Versicle "acondicionat"

I al setè dia Déu i els homes van descansar...però no els que estem a REHAB.
   Dins un soterrani "afinestrat" de blanques parets enrajolades i un terra vermell cobert per sanefes del segle passat, passegem com a zombies, sense sang...amb les forces justes per intentar respirar, un cop per minut. Per torns, per no gastar l'aire, l'oxigen, que Déu devia crear el cinqué dia. I al sisé crear l'home i l'aire acondicionat, (ummm...i crec que el tampax també) i al setè el va posar a funcionar, a l'home, bé, i a l'aire acondicionat, a tot arreu menys a REHAB!!!!!!!!!
   I demà, vuité dia, espero que Déu o el de manteniment s'enrrecordi dels REHAB, perquè sino potser algun iaio/a pujarà al cel. I no ho farà sol, perquè portarà la seva crossa professional, inseparable, d'acer inoxidable, vermella, i farà que comenci l'Apocalipsi ...de la bastonada que arriarà a Déu!!

PD: No estra damus per bromes!

"REHAB"...NO, NO, NO!

I "d'aixó" ja en fa casi 3 mesos...
   I en farà casi 2 que vaig a rehabiltació.."NO, NO, NO"...com entenc ara la Amy "Bodega"!! Podria citar algun tòpic de la rehabilitació...avorrida, avorrida i avorrida. És que no se m'acut cap altre més adient. Alguna amiga em va voler animar :" Dona, segur que hi trobes Fisios molt macos"...i quan va dir "macos" volia dir buenorros...que ens coneixem!!!  o " Va bé tenir una rutina i anar a Rehabilitació, et pot ajudar al dia a dia"...QUÈ???, a mi m'ajuda LOST a passar el dia a dia... o " A casa no faràs el excercicis (i va afegir) mandrosa"..JA! quina poca confiança en la meva persona! m'agrada dormir, descansar, ho necessito...tampoc crec que aixó sigui un pecat tan gran...m'estressa l'estrès!!! ...enveja que puc relaxar-me davant el caos...
   Quan arribes allà, a rehab, te n'adones que si hi ha algun "buenorro" té 10 anys menys que tú o és argentí...i SÍ, tens una rutina: saps que no pots fer la migdiada perquè a les 15h comences rehab. Dos hores de magneto, electroestimulació, peses, pilotes i altres objectes de la edad mitjana. UY! que divertit! ...Sort dels iaios que m'acompanyen cada dia i em recorden el perquè de tot plegat ;)
   Arribes a casa a les 18h de la tarda, tens el genoll inflat, molt inflat, l'autoestima pels sòls perquè mai fas prou per la teva cama. No tens quadriceps a la cama dreta i el de l'esquerra et recorda el que vas ser. Així que, al dia seguent, surto de casa amb els patalonets més curts que tinc, a veure que passa....

OH OH, OIGA DOCTOR!

   I quan ja fa un mes que t'han inflat el genoll, et toca visita amb el DR! Nervis, impaciència, un remolí d'emocions s'amunteguen al meu cap!
   T'has preparat a conciència pel moment. La nit d'abans no dorms intentant fer-te una llista amb els dubtes de vital importància: puc deixar ja una crossa?, caminar per casa sense crosses és considera delicte? perquè fa mal quan ha de ploure? i perquè aquest any ha de ploure tant?? ( vaig pensar que aquestes 2 preguntes potser no eren "de vital importància", però com dissenyar la diagonal tampoc i mira quin merde!!)
   ...potenciar els quadriceps és realment tant important? o és la frase que tothom diu als operats del genoll....com als que pateixen un refredat: "una sopa i cap al llit"...perquè ja n'estic farta de sopa!!! .amunt 1, 2, 3, 4, 5, i avall. N'hi han que preferixen contar fins a 3...crec que 5 és més fiable perquè si vas ràpid contant, seran 3. Uns altres diuen que has de fer 1111, 1112, 1113, 1114, 1115...aixó son 5 segons! Teories... A la pràctica fins que faci mal, aixó fa 5!!
   Hauré fet prous exercicis? em fotrá bronca per tenir 1cama i mitja? ains..mentre no em cridi....Puc jugar/còrrer amb la gata? amb o sense crosses?? Potser m'estic passant amb la llista de dubtes vitals...i més quan el meu DR sembla que parli la llengua dels signes més que cap idioma reconeixible...

   I va arribar el moment...com us imagineu..DECEBEDOR.
DR: malament...et quedarà marca, tens la ferida hiperpigmentada! q has fet?
Resi: Vaja..
Marta: res, t'ho juro!
DR: El genoll sona dur, clack
Resi: (fa el "cajon" toca) umm
DR: Està molt verd ..només fa un més, li diu.
Resi: umm, clar
DR: Marta, 300 de quadriceps al dia
Marta: no m'has fet mal! (contenta)
DR: La doblegues 110º..i que? no tens musculatura...300xdia.
Resi: està verd...
Marta: I les crosses?
Resi: (mira al DR)
DR: (mira les crosses)
mama (que també hi era) (mira les crosses)
Resi: (riu)
Marta:  (pensa: mira que mono...PARA!)
DR: amb la calma, d'aqui dos setmanes deixes una...que no tot és doblegar el genoll
MARTA: (pensa: no, però és l'únic que he fet bé!)

I ja està...tornaré d'aqui un mes...aixó si, amb un guió i una crossa!



DECEBEDOR...doblego 110º i no importa?, vaig amb faldilla, tinc la cama de la Kidman i no m'ho valoren...daltònics..verd??? jo diria que està vermell!

  

No pas, no pas....

    Comences a veure a la cama dreta com un objecte aliè a la seva bessona, ja no es criden: "Vineee!".."Vaaaig!", no s'ajunten quan jo les poso "rectes", no s'acaricien pels genolls per donar-se ànims! ...fins i tot una no em vol menjar i s'està aprimant, però ella s'hi troba bé als miralls!! ?¿?...li he posat uns quants vídeos de la Madonna en mallot...com a referent...
   I clar, al final haig de fer servir el cervellet constantment per ficar-hi pau... i seny! A cada pasa li dius a la aliena: "tira, endevant, doblega i recte ..ARS!" i a l'altre "deixa-la que faci feina!"...però clar, sembla que la cama bona si que ha fet cas als videos de la Madonna, el món al revés... "Time goes by so slowly...." 
   I a la següent passa...tornem-hi! Tens problemes de LCA si...Lesió del Cervell per Agobio!
  

Crossa Nostra!

   I per fi la llum del sol t'il.luminà el rostre...amb altres paraules, surts a fer un cafetó amb una amiga!!! que bé!!!
   Has trigat 20 minuts en arribar al cafè del costat de casa, han mogut la meitat de les cadires del bar per ajudar-te quan no calia..tu estàs coixa però el cambrer i la teva amiga estan sords! Intentes no moure les cames...però qualsevol gest provoca una interrupció de la conversa..."Et fa mal??" i no saps que respondre. El SI provoca que el tema dels lligaments lligui tota la conversa, i el NO...igual!...:"molt bé que ja no et faci mal! però potser no l'hauries de moure tant"...arribes cansada a casa.

   I perquè la gent et mira quan passeges amb crosses???

   És una forma de pujar-se l'auto estima?: "estic aclaparada per la feina...peró mira aquesta noia...POBRE...podria ser pitjor!!! me'n vaig al gimnàs!"...O, potser vaig a un ritme inusual pel mon, desenfrenat!... També he pensat que estic fent pitrera...i biceps, es clar, potser és aixó!...no ho se...
   Potser soc jo la que tinc temps de mirar la gent, com els iaios miren le obres!! :D

Taran Ta..Taran Ta....

   Un cop a casa, casa el meus pares de nou...
Has de fer exercicis, amunt, amunt i...quàdriceps! Que pesats amb els quàdriceps! En una setmaneta "al sofà" perds el 30% de massa muscular...reflexioneu sobre els caps de setmana tirats a casa...;)
   Penses que serà fàcil fer exercici, no tens res més a fer no? Però quan estàs de baixa les hores i els dies passen...simplement passen, com anestesiats...
   I t'excuses:
-Anar al lavabo és una excursió i un exercici "en sí mateix" de gimnàstica artística!
-Dutxar-se...pues sentadeta a una cadira dins la dutxa! No hi han paraules per descriure el quadro...Entrar i sortir: vaig fer més d'un aquaplanning, clar més que quàdriceps fas bíceps...sembles l'SPIDERMAN!
-Posar-te els mitjons tu solet: un exercici d'estirament estupendo!
...

He decidit posar-me un objectiu, una meta:
M'estic entrenant per fer de VIUDA NEGRE a Iron Man 3!!! ;)

Recuperació LCA

Beautiful Scar...

Una setmana després de la operació...

Et senten a la llitera i t'ho treuen tot, bé la fèrula i l'embenat..encara hi queden les

grapes ;) I et quedes allà, sola, mirant-te el que abans era una cama estupenda, ara un "jamoncillo" ...estupendo. Et fas una foto amb el mòbil, però no la puges al facebook, tinc límits!!! Aquest comportament em permet relativitzar el fet que: SÉ que el pròxim en entrar per la porta em doblegarà el genoll a sac i NO SÉ fins on...

El infermer entra i surt...uffff...i el Doctor?? 

1 minut desprès: Et mires la cama, el infermer elogia la teva cicatriu...te la mires i penses "simpàtic...preludi de que patiré"!!. Se'n va.... 
2 minuts després: Et mires la cama, veus una petita ferideta que té una gota de sang...el infermer entra i fa la cura del dia!!! gassa, iode..PIM. PAM..riu... 
4 minuts després: Et mires la cama, fas una foto en horitzontal. El infermer et pilla..."fes, fes..la cama és teva"...riu...
5 minuts després: Et mires la cama, fas una foto sense flash..mooolt millor!
7 minuts després: Et mires la cama...com pot ser que ja comencin a sortir els pels???
9 minuts després: Et mires la cama, està groga? iode? rasques a sobre...entra el infermer, et pilla...riu...aquest cop, tu també :D
10 minuts després: Et mires...al infermer! "QUÈ!!"
Passa el temps....

     Ja casi desitges que et dobleguin el genoll...entra el Doctor i ho fa!
Casi 90ºC, tot un èxit! respires i marxes amb una cama i una cosa penjant que només ho sembla...ai, si! i amb una cicatriu molt maca ;) ..."beautiful scar"

Un lligament fantàstic si...

   Tothom coneix algú proper que s'ha trencat els lligaments i te innumerables consells per donar-te, una directriu que és la clau per una rehabilitació ràpida, el quid!!!

Que més voldria jo que al "Kitt" en qüestió!! tot i que tinc un Clio blau cel que tre-mola molt!!
   Consells...si, aqui va un per tu futur CRACK, mai en rebutgis cap, ni amb el cap! Si es contradiu amb un anterior, cap problema! guarda'l a un raconet del teu cervell, amb una mica de sort o mirant telecinco una estona, l'oblidaràs. Si t'hi enfrontes, l'has ben cagat! el conseller en qüestió et pot deixar coix de per vida o fins i tot tornar-te a operar! SI, si...
   La frase, "el meu metge m'ha recomanat" funciona bastant bé...la de "he mirat a internet i posa.." empitjora l'asunto...et tallen la cama directament!! Clar que si tens amics metges la primera no acaba de funcionar com voldries i la millor opció continua sent assentir amb el cap i fer gestos de dolor...(perquè et donin morfina:))
   I fes-me cas, un genoll que no gira i la pluri-sobreinformació no fan bona parella. ...DORM o fes un BLOG!

"Un Mal Son"

   El mal de genoll fa mal. Si ajuntem que tens la síndrome de les cames neguitoses, que tens la cama embotida a una fèrula i amb un mal de 4...5 o 6!!...dormir és converteix en una tasca més que en un plaer. I que ho digui jo!!

   Dia 1: ulls al sostre a les 6:00h. Els companys de feina em demanen videos confirmatoris del moment...per històric!
   Dia 2: son casi les 6:00h i la Moka em mira com el gat de SHERK...les vegades que ho intenta ella i desisteix esperant als peus del llit!
   Dia 3: Canvio paracetamol per Nolotil...son les 7:00h!
   Dia 4: La 1.00 a.m i em vaig a dormir per no molestar. Poso coixins al llit per aixecar-me la cama. 1:24 a.m. la gata es pensa que està a Port Aventura!!...son les 6:30h...torno al sofà. La gata dorm:

Nota: A la feina continuen atònits davant la noticia...els hi dic que no estic per pujar videos al YouTube...amb un mal de 5-6 a l'hospital ja m'haguessin xutat morfina!!! Els meus amics metges m'expliquen que la morfina és una droga...A MI!! PIM PAM...Parlen amb la meva família...
   ...
   Dia 9: Ja no porto fèrula...son les 10h quan veig el sol entrant per la finestra, no em fa mal..torno a dormir!!!!!!!!!!!!!!!!!

"Everybody loves Marta"

   I un cop a casa, a casa els pares, encens el mòbil...perquè "encara tens un mal de 1"!! oeoeooeoeoe i no paren de sonar missatges i trucades. Tothom vol saber com ha anat, perquè clar, havia de ser un PIM PAM....PIM PAM, PIM PAM..la morfina...

   Regla número 1 futur CRACK, deixa-li el mòbil encés a algun familiar mentre t’operen. SI, potser s’atabala explicant el mateix a tot deu ...que t’estima, i que tu també estimes eh, però el mal de 1 no dura gaire!!!! I ja sabem que la morfina no és bona, ho sabem ...la morfina no és bona i la bellesa està en l’interior... 
   

Preguntes més freqüents:
- Estàs molt avorrida? Clar, tot el dia al sofà? però us esteu escoltant?? 
- Que fas sense poder moure't, avorrir-te? No em vull moure..em fa MAL...
- Ara podràs mirar totes les pelis, les series, llegir, fer videos freakis, escriure la tesis.. EHEHEH que m'he trencat els lligaments, no m'han donat una beca per estudiar "La vida des d'un sofà"...

Em va quedar clar: TEMPS, tothom vol temps...

Que faci bon temps ;)



Us estimo molt!!!!!!!!!!!

Un Poema per Sant Jordi

             Drac, que ens mires des de l’estel més brillant,
No jutgis l’home pel que et va causar, dolor,  
Pensa que cada "Sant Jordi" honora al teu poder,

I ens dona la millor història de cavallers a explicar.

 

            Rosa, em portes l’aire fresc de la vesprada,

I treus un brillant somriure als meus ulls, innocents,

Recordant-me els dies, quan eren més curts,

Els “Sant Jordi” d’una època ja passada.

            Llibres, oblidats a prestatges sense ànima,

Plens d’històries per explicar, a les parets,

Avui sortiu, respireu al carrer major, a la plaça,

Doneu vida a la vida full a full, doneu-me ales!

MAMMA MIA!

I al dia seguent vaig despertar a casa la mama!..MAMMA MIA!!!!

   Quants records!..clar que em van desterrar a l'habitació del meu germà, que la meva estava ocupada per una fina taula de fusta amb un puzzle de 5.000 peces (si, si), l'ordinador amb pantalla de tub que funciona perfectament eh, i moltes caixes, caixes que la meva mare diu: "me las Dió Genes"...qui??? ...que hem de fer...en això s'ha convertit el que un dia va ser el meu món!!! Però, encara s'hi poden trobar restes de la meva vida aquí...un xiclet sota el llit..JA!... i un pòster de Keanu Reeves, que NO es gay!!

   I em van col.locar, i encara hi visc, a un sofà d'aquells que t'aixequen les cames...ESTUPENDO! davant la tele..es clar! i fins i tot em van portar la Moka (la meva gata)...que encara viu també...a casa la meva mare volia dir...Vivim les dues, si, vivim...amb uns quants kilos de més!!! Per què les mares, les d'abans, les nostres...per elles mai serem: "la noia de casi 35 anys, sense parella, amb la cama trencada i sense possibilitats properes i "reals" de conèixer...en Keanu" NO! Per elles som "la nena" i el menjar cura i s'ha de menjar molt!
   I a cada àpat perdo una batalla... MAMMA MIA!!!!
  

PIM-PAM, PIM-PAM

   I va arribar El Dia i em van operar per C.M.A, sense fer ingrés i penses, aixó és que la operació és un PIM-PAM (PIM-PAM, PIM-PAM...osti quin mal ha fer Crackovia!)...

   Ja quan arribes et donen un parell de pastilles, et posen la intradural (una mica més profunda que la epidural) i et pregunten 40 cops: Quina és la cama que t'han d'operar?? COMOOOOOOO??? a veure, arribes, et droguen i després et demanen informació? Clar, a partir d'aquell moment no pares de repetir la dreta, la dreta...a tot deu..tant, que quan vaig despertar tenia una foto del Rajoy al costadet!!! ?¿ coses de la morfina, vaig pensar...
   Un parell d'hores després...desperto a quiròfan, ja gairebé havien acabat, peró quin mal el torniquet...crec que hauria d'estar dormideta..ainssss. En un moment estic a reanimació i em pregunten perquè tremoles?.QUEEEEEEE????????? estàs nerviosa, tens fred? ...NERVIOSA?????? que m'heu fet un mal de collons!...peró clar el teu cervell no reacciona i amb la manteta es comença a estar prou bé..DORMS i deixes que facin. Fins que et desperten i et fa graduar el dolor del 0 al 10....ummmmmmmmmmmmmmmm que difícil! on han quedat el advervis:  MOLT, BASTANT... 4 vaig decidir, com il.luminada, SI!!  era de 4!
Em van xutar MORFINA... vaig encertar el número :) globito de morfina. Quina flipada..de poc no montem una festa amb les infermeres.....PIM, PAM, PIM, PAM!

   12 hores després de la intervenció m'envien cap a casa, coixa, drogada, aixó si amb un mal de 1!

Plastia LCA

Ines té habilitats varies!

"12 d'abril dia D, O, P, Q ???"

I la Maria va guanyar i li va trobar sentit a unes lletres dites a l'atzar: "D de dia... O de operar? P de pierna? Q de quirófano?"...coses del facebook...

Si, després d'una mica més de 2 mesos ja tenia programada la operació de L.C.A (Maria espero el teu ingeni!). En un mes ja estava treballant, aixó si, amb "inestabilitat"... del genoll...peró us haig de dir que el pitjor de tot és la "inestabilitat del cervell". De cop i volta veus als nens amb la cara de chucky intentant colpejar-te el genoll i veus les corretges del gossos com làsers de "mision imposible" ...TOM!!!!!!!!!!!!!!!...i no deixes de pensar que el que abans era una ensopegada, que dic una, de 3 a 5 al dia, ara és....inestabilitat, inestabilitat de cervell, més coneguda com a P.O.R. (Maria aquesta és fàcil :D).

El perquè de tot trencat...

Benvinguts a aquest BLOG, que va començar amb un CRACK,

Pensareu que no es pot ser més freaky, doncs si, peró no l'he creat exclusivament pel meu esbarjo...no...ni per molestar...sino per aplanar el camí als que vindran, vull dir, als futurs CRACKS..."our destiny"...
Per començar el COM-ON: esquiant a la neu (Font Romeu, França.), bé, amb els esquis posats..perquè posats a esquiar, si aneu a la neu millor posar-se els esquis! i ...amb aquests joc de paraules potser he aconseguit desviar el tema del COM que quedarà entre el socorrista (Jerónimo) i jo (sali sentada, que traduït seria "la noia que reposa a la neu").

QUAN: Fa una eternitat...o ho sembla, peró va ser el 7 de Febrer (diumenge).

PERQUÈ: alguns postulen que el "Crack" va ser conseqüència d'un petit esguinç patit patinant. Uns altres pensen que ja no estic per esports de risc i que millor faci piscina...el seu lema: "Si no es pot no esport" i/o " mai ric del risc"...iaios!!!!!.
Després està el grup de la gent que t'estima, que t'enten... o que potser està massa enfeinada per aprofundir en la obvietat d'un trencament fortuït o no, provocat per la ira d'un ésser superior o no...i et diuen "mala sort noia, no és culpa teva"...que bé!