Parlar per parlar

   Avui ha estat un bon dia, tenint en compte que he anat a visitar al "higienista bucodental" i que és dilluns!! Doncs, després d'un cap de setmana ensopida la sofà, és clar, avui les paraules sortien de la meva boca com fugides de la presó del silenci al que les havia sotmès. Sense auto-control han coreografiat l'esmortzar i després el dinar. Una paraula cridava a una altre i a un altre, els verbs buscaven sustantius i els sustantius adverbis i aquests tornaven a buscar un verb adient ... I així fins que el pit de pollastre made in HMAR ha fet la seva feina, i m'ha fet callar per poder empassar. Llavors s'ha sentit un: "pero tu has comido lengua hoy?" 

Gràcies, gràcies, gràcies!!
   Feia estona que sentia riure, un riure atrevit i sorollós, gairebé una rialla! I era conscient que les meves paraules no coreografiaven tant bé com per causar un efecte semblant! Gràcies companyes, que dic amigues!! Sort de vosaltres que sou simpàtiques només quan heu de ser-ho! Sort que m'aprecieu, que m'aguanteu i sort que tinc bon caràcter i que ben mirat, no estic segura de no haver-me menjat la llengua del "pollastre" del HMAR! Santa paciència noies :D