Han passat 3 mesos desde la operació i ARA estic de vacances...ni rehab, ni microscopi, si, ara em toca platjeta! Sona bé oi? Però ja se sap, amb una cama i mitja atravessar la sorra per arribar a l'aigua i no semblar en Forrest té bastant de mèrit! Llavors entens el que un dia el Dr. et va dir: "estaràs recuperada als 6 mesos"... I el teu cervellet ja pot ser positiu, xutar-se d'optimisme, esborrar els darrers 3 mesos... al cap i a la fi: tens una cama i mitja! (La morfina podria ajudar però ha quedat clar que NO SE POT).
Fins ara no em calia explicar-ho, era evident! anava coixa...ara, fent vida normal, el món és converteix en PARANYS!! Les onades a la platja piquen al teu genoll com l'Antonio Molina allà la mina, sortint de les dutxes sembles una de "las muñecas de famosa"...i algú té l'humor de comentar-t'ho!
Baixar per les escales del tunel d'acces a la platja amb les xancletes mullades i trobar-te 10 nens amb flotadors i taules de surf venin-te de cara és...un acte de fe! Que tots els teus amics corrin per creuar el carrer mentre el nino verd parpelleja et sembla una imprudència ...i una putada!! Perquè...tothom ha oblidat ja que tens una cama i mitja, i ara ets la lentorra que gairebé fa que perdem el metro, la que es queda a la mitjana de la diagonal...ets la mandrosa que no s'agenolla per recollir la "rebequita" que li ha caigut a la teva amiga, la que seu al metro quan la iaia s'aixeca. Aixó queda. Oblidem tan ràpid! Questió d'adaptació...suposo que a la edat de pedra ja m'hagués quedat enrere, perduda, i potser algú em buscaria al cap d'una estona, però jo encara seria ...a la mitjana de la diagonal!
