I "d'aixó" ja en fa casi 3 mesos...
I en farà casi 2 que vaig a rehabiltació.."NO, NO, NO"...com entenc ara la Amy "Bodega"!! Podria citar algun tòpic de la rehabilitació...avorrida, avorrida i avorrida. És que no se m'acut cap altre més adient. Alguna amiga em va voler animar :" Dona, segur que hi trobes Fisios molt macos"...i quan va dir "macos" volia dir buenorros...que ens coneixem!!! o " Va bé tenir una rutina i anar a Rehabilitació, et pot ajudar al dia a dia"...QUÈ???, a mi m'ajuda LOST a passar el dia a dia... o " A casa no faràs el excercicis (i va afegir) mandrosa"..JA! quina poca confiança en la meva persona! m'agrada dormir, descansar, ho necessito...tampoc crec que aixó sigui un pecat tan gran...m'estressa l'estrès!!! ...enveja que puc relaxar-me davant el caos...
Quan arribes allà, a rehab, te n'adones que si hi ha algun "buenorro" té 10 anys menys que tú o és argentí...i SÍ, tens una rutina: saps que no pots fer la migdiada perquè a les 15h comences rehab. Dos hores de magneto, electroestimulació, peses, pilotes i altres objectes de la edad mitjana. UY! que divertit! ...Sort dels iaios que m'acompanyen cada dia i em recorden el perquè de tot plegat ;)
Arribes a casa a les 18h de la tarda, tens el genoll inflat, molt inflat, l'autoestima pels sòls perquè mai fas prou per la teva cama. No tens quadriceps a la cama dreta i el de l'esquerra et recorda el que vas ser. Així que, al dia seguent, surto de casa amb els patalonets més curts que tinc, a veure que passa....

Se't trovaba mooolt a faltar, me n'alegro del retorn. Ànims!!!
ResponderEliminar