M'han fet preguntes més dificils de repondre, segur...puc enrrecordar-me d'alguna: -perquè no has fet vaga? - perquè no tens parella?. bé, aquesta més que dificil, és cansina, tant o més que la del genoll!
Des del més profund del meu ésser, com si d'un reflex és tractés, la resposta és BÉ! (i s'ha acabat!) però haig d'anar amb compte... Després de 5 mesos, potser la millor resposta seria PROU BÉ...Si. Que no cal fotre el rotllo de que encara tinc inflat el genoll, que no puc còrrer, que haig de canviar de posició la cama molt sovint, que haig de fer una rutina al gimnàs...aixó és només per uns cuants escollits! pobres...A la resta, que també és preocupen per mi, potser els hi hauria de dir que me'ls aprecio o no, igual, si no em pregunten. Tinc una memòria de peix (Doris a "buscando a Nemo")...crec que ja fa un mes que no parlo amb una de les meves millors amigues, i segurament quan hi parli, no ho farem del genoll..quin pal!!
Així que ara em dedico, com la Doris, a nadar peró a la piscina. I no sé si trobaré en Nemo, perquè vaig sense ulleres...ni si m'enrrecordaré molt de temps... si l'aconsegueixo veure. Visc el moment com ella, esperant aixecar-me un dia sense recordar que un dia el genoll em va fer mal...
i buscant al Nemo! ja se m'habia oblidat!!!!
