On tot comença...

Hola...de nou! Ja fa uns anyets de tot plegat. Quins records.. Ains! I aquest estiu m'he aventurat a fer unes etapes del camí de Santiago! El del Nord eh! Poca broma. Amunt i avall i sempre a punt! Us mantinc informada companys de genoll...peró com diu la cançó: mai "Sense Tu" aixi q farem una mica de Teràpia de Shock ;) Fins la propera!

El Retorno!

   Ja fa un any i quatre mesos de tot allò, de tot aixó...com passa el temps! Ara el puc mesurar contant desde la operació del genoll :) que guay!!! Us podria dir que estic igual, que encara el "noto", que em punxa quan ha de ploure, que sembla oxidat i que encara soc una mitja...cama!!! Peró NO, no pas!....
   Ara puc pujar un volcà!!!peró pateixo per baixar-lo...puc jugar a Volei, peró m'he lessionat el dit! (ja sé que no ve al cas, peró posats a queixar-me). I si, ara [com diu en Serrat] "puc i puc i puc ballar avui que encara tinc genoll, qui sap què tindré demà!"
   Així que, donat que sembla que estic recuperada...del genoll, ara l'unic que s'ha de recuperar és el cervell que com una bona mama m'està sobreprotegint. I com us he dit no hi ha millor teràpia que pujar un volcà..per després haver-lo de baixar!!! no???? 

                                                          "Volcà d'Estromboli"

Parlar per parlar

   Avui ha estat un bon dia, tenint en compte que he anat a visitar al "higienista bucodental" i que és dilluns!! Doncs, després d'un cap de setmana ensopida la sofà, és clar, avui les paraules sortien de la meva boca com fugides de la presó del silenci al que les havia sotmès. Sense auto-control han coreografiat l'esmortzar i després el dinar. Una paraula cridava a una altre i a un altre, els verbs buscaven sustantius i els sustantius adverbis i aquests tornaven a buscar un verb adient ... I així fins que el pit de pollastre made in HMAR ha fet la seva feina, i m'ha fet callar per poder empassar. Llavors s'ha sentit un: "pero tu has comido lengua hoy?" 

Gràcies, gràcies, gràcies!!
   Feia estona que sentia riure, un riure atrevit i sorollós, gairebé una rialla! I era conscient que les meves paraules no coreografiaven tant bé com per causar un efecte semblant! Gràcies companyes, que dic amigues!! Sort de vosaltres que sou simpàtiques només quan heu de ser-ho! Sort que m'aprecieu, que m'aguanteu i sort que tinc bon caràcter i que ben mirat, no estic segura de no haver-me menjat la llengua del "pollastre" del HMAR! Santa paciència noies :D

Talons au Genou!

   Octubre, no tinc tardes lliures: tesi, gimnàs, piano, gimnàs, foto. La cama està igual...els mateixos problemes de sempre a la feina, els mateixos bars, la mateixa gent...I en aquests moments és quan, tot i que penses que ets diferent a les altres, que no et cal maquillatge, no et planxes els cabells i sobretot que no somrius a qualsevol noi atractiu que se't creua pel carrer.... no, treus la DONA que tens a dins i te'n vas a comprar Unes Sabates...com faria la Samantha a "Sex in the City"...per regalar-te un "chute" d'autoestima! Típic, molt típic...

   El dia de Les Sabates vas a comprar sola. No necessites que ningú et digui, et miri o et faci sospitar errors en la tria...ni vols veure el fidel reflexe de TU als ulls d'un amic o amiga. Que va! I no, no pots ni vols comprar-te unes sabates del teu estil...avorrit!!! vols canviar alguna cosa... no t'has aixecat aquest matí ni has aguantat al teu jefe 9h per comprar-te unes sabates negres!! per déu! Avui t'has aixecat per canviar el ritme: necessites...comprar unes sabates noves i si són vermelles doncs millor!
Els centres comercials, pels estressats!...et deixes emportar per l'instint...aixó si, de Pg de Gràcia cap avall..si és possible, perquè avui, el dia "S", els diners no són un problema, superbàsic, pero demà, el dia "potser haguès estat millor comprar-me un abric que el que tinc té un forat i no m'enrrecodaba perquè el tenia a l'armari penjat desde l'hivern passat"...poden ser-ho, un problema, el problema! així que t'ho penses abans de comprar-te els botins "Vialis"....o no! -que com deia la Scarlatta O'Hara: "...ya lo pensaré mañana"
   I és clar, vaig disfrutar del dia S com una dona! i el vaig brodar (com la Beth) amb uns botins monissims i amb taló!

   Ja estem al Novembre, fa fred, que ja toca! I he estrenat el botins de "tiarra", per anar al labor. I si, estic estupenda, i faig sorollet ( tac, tac)  peró clar amb tanta autoestima se'm va oblidar pensar en el genoll, i en les obres del HMar i en que l'asfalt de BCN té més "brodadets" que el cobrellit de la iaia!!!!!! Sort que ha vingut el Papa i li he demanat que pregui pel meu genoll...que sino....

Finding Nemo

  I encara em pregunten: com portes el genoll? i després de 5 mesos, encara no sé que respondre...
M'han fet preguntes més dificils de repondre, segur...puc enrrecordar-me d'alguna: -perquè no has fet vaga? - perquè no tens parella?. bé, aquesta més que dificil, és cansina, tant o més que la del genoll!
   Des del més profund del meu ésser, com si d'un reflex és tractés, la resposta és BÉ! (i s'ha acabat!) però haig d'anar amb compte... Després de 5 mesos, potser la millor resposta seria PROU BÉ...Si. Que no cal fotre el rotllo de que encara tinc inflat el genoll, que no puc còrrer, que haig de canviar de posició la cama molt sovint, que haig de fer una rutina al gimnàs...aixó és només per uns cuants escollits! pobres...A la resta, que també és preocupen per mi, potser els hi hauria de dir que me'ls aprecio o no, igual, si no em pregunten. Tinc una memòria de peix (Doris a "buscando a Nemo")...crec que ja fa un mes que no parlo amb una de les meves millors amigues, i segurament quan hi parli, no ho farem del genoll..quin pal!!

   Així que ara em dedico, com la Doris, a nadar peró a la piscina. I no sé si trobaré en Nemo, perquè vaig sense ulleres...ni si m'enrrecordaré molt de temps... si l'aconsegueixo veure. Visc el moment com ella, esperant aixecar-me un dia sense recordar que un dia el genoll em va fer mal...
i buscant al Nemo! ja se m'habia oblidat!!!!

No n'hi ha prou amb el G-Dance...

   Per fi m'he atrevit a anar al GIMNÀS, en majúscules: Allà on van a parar els que fan culte al seu cos, com jo. Si, que jo ja el cuido i li faig culte donant-li el millor que trobo pel món. Tot i així em vaig sentir una mica incòmoda el meu "primer dia" allà a una sala plena de gent amb ipods, miralls, malles i tops!! Vaig preferir no revisar el meu vestuari als miralls, ja tenia prou amb la sensació de tractar al meu cos d'una manera un tant diferent...

   I vaig pujar a una bici plena de botonets: km, temps, intensitats...i calories, i quan vaig posar les mans al manillar veig un cor moníssim que batega, així com el meu a 95 pulsacions/min....no està mal, no? Vaig mirar al noi del costat perquè trobava que aixó era massa fàcil i em vaig atrevir a parlar-li per veure com podia afegir-hi dificultat...en tot cas es tractava de patir una mica per poder gaudir d'una coca-cola després!!!  No vaig obtenir respota, maleits ipods!!!..maleits Tops!!!! Vaig pendre nota i l'endemà vaig venir amb amb el meu...ipod rosa. I vaig apendre a fer servir la bici d'una manera "autodidacta", que ja tinc una edat...fins que les pulsacions em van arribar a 125. PROU!
   Havia de fer quadriceps, a una màquina molt divertida! Però allà no deixen res a la improvització, has de fer 3 series de 15, parar, mirar-te (en aquest cas les cames), revisar que estàs prou bona i continuar. En el cas que no estiguis prou bona, t'has de mirar igual, que si. Es lo que hay!
   I després a estirar els isquiotibials, que es veu que me'ls han escurçat. La noia de la sala em va portar una pilota enorme i em va dir que m'estires al terra i pressionès la pilota amb la cama, així reforçaria els "isquios" ...i la vergonya. Vamos, que a sobre havia de fer l'espectacle una estona. Per sort aprens ràpid que la gent a la sala de màquines no mira el teu maltractat cos, la teva cara vermella per l'esforç, la suor.... Estan amb l'ipod, revisant el resultat del seu patiment, contant calories. Quan em vaig estirar al terra amb la pilota, per sort o per desgràcia hi havia un "bestia parda" fent abdominals amb una altra pilota..PIM, PAM! Quina postura més difícil!! El meu esforç resultava ridícul al costat del seu...

   I Per fi la dutxa!! plena de iaies que venen de la piscina....ESTUPENDO!!!!

Continuarà....

M'agrada fer vacances!

   Torno a estar de vacances, si!!! No m'hi vull recrear, que sé que hi ha gent que pateix amb la felicitat aliena i no voldria ferir a ningú amb una descripció detallada del que implica no haber d'aixecar-te a les 6:45h del mati. Si bé, els que em coneixeu, sabeu que disfruto d'aquesta senzilla felicitat bastant sovint i que el rellotge no dirigeix la meva vida...per sort (meva) o per desgràcia (vostra)...
No sé com ho faré quan hagi de treballar 2 mesos seguits!!! I ja m'agrada la feina...no ho dic per dir. M'agrada!

   Peró també m'agrada esmotzar al balcó mentre el sol m'acarona i la gata se'm refrega per les cames. M'agrada ballar i cantar "Never forget you" de noisettes per activar-me, mentre recullo la taula. M'agrada fer un café amb la meva amiga, que està al paro, i compartir el pas de les hores amb ella, parlant de qualsevol cosa...ara que tenim temps...Si, m'agrada viure als que m'estimo més que qualsevol cosa.  I marxar a disfrutar de nous paisatges, gent...m'agrada conèixer altres mons i m'agrada més encara tornar al meu!!
   Per aixó, no necessito fer vacances, per aixó m'agrada fer vacances!