Crossa Nostra!

   I per fi la llum del sol t'il.luminà el rostre...amb altres paraules, surts a fer un cafetó amb una amiga!!! que bé!!!
   Has trigat 20 minuts en arribar al cafè del costat de casa, han mogut la meitat de les cadires del bar per ajudar-te quan no calia..tu estàs coixa però el cambrer i la teva amiga estan sords! Intentes no moure les cames...però qualsevol gest provoca una interrupció de la conversa..."Et fa mal??" i no saps que respondre. El SI provoca que el tema dels lligaments lligui tota la conversa, i el NO...igual!...:"molt bé que ja no et faci mal! però potser no l'hauries de moure tant"...arribes cansada a casa.

   I perquè la gent et mira quan passeges amb crosses???

   És una forma de pujar-se l'auto estima?: "estic aclaparada per la feina...peró mira aquesta noia...POBRE...podria ser pitjor!!! me'n vaig al gimnàs!"...O, potser vaig a un ritme inusual pel mon, desenfrenat!... També he pensat que estic fent pitrera...i biceps, es clar, potser és aixó!...no ho se...
   Potser soc jo la que tinc temps de mirar la gent, com els iaios miren le obres!! :D